A la llengua de València

Viu a Alfara del Patriarca. Doctora per la Universitat de València. És llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de València. Màster en Polítiques educatives. Psicopedagoga en un l’Institut públic d’Educació Secundària. Professora associada en la Facultat de Psicologia. Actualment participa en treballs d’investigació en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació.

Començà la seua carrera literària l’any 1996 amb la publicació del poemari Bri de vols. Continuà sense atur, amb Clissar les hores (1998); Totes les mars són una sola mar, (2005); Fragments de cel (2007) Bastir la mar endins (2008); En el desert dels meus ulls (2009); Itinerari de tendresa (2010); Paraules sota la pell de l’univers (2012); Aquell so entre el infinit i el no-res (2016); En el decréixer de la pluja (2017) i l’últim poemari publicat En el principi la set i la Sal (2019). També és autora de la novel·la La raó s’escampa en l’aigua (2020).

València, 1994. Doctorant en Història Cultural per la UV. Ha elaborat diverses publicacions d’Història, Educació i Literatura, com “Estudiar en temps de guerra” (Institució Alfons el Magnànim, 2016) o “La prensa satírica de los años 1930” (Universidad de Vigo, 2017) i participa habitualment en congressos nacionals i internacionals.

Com a gestor cultural va rebre el premi Jove Mil x Cent (IVAJ, 2019) i dirigeix diversos formats originals de poesia a la ciutat, com A la llengua de València, Slam Patraix o Poeta al Cubo. Com a poeta és molt actiu als escenaris de València, a més de participar en el festival Vociferio (2017) i a la final del SlamValència tres anys consecutius (2017-2019). Creador de l’espectacle itinerant VersMemòria. Recentment va guanyar el segon premi al concurs de microrelats Tuiteratura (UV, 2020).

És tutor de pràctiques externes d’Història i Pedagogia a la Universitat de València, i professor d’Escriptura Creativa al CMAPM de Patraix.

Manuel Garrido Pérez, 5 d’abril de 1956. Des de xiquet, exposicions de pintura a l'oli. 1974: il·lustracions dels articles de Pep Laguarda en diaris i revistes, com València Setmanal, Cartellera Túria i altres, així com la portada Brossa d'ahir de Pep Laguarda & Tapineria, grup del qual era membre. 1981: portada de Cambrers de Julio Bustamante. 1983: dibuixos animats, arribant a muntar un dels primers vídeos-clips amb la cançó Milanta anys llum blues. 1985: Pep i Garri formem la firma pictòrica Garri/Laguarda, participant entre altres a ARCO '87. 1995: pintura i el disseny en solitari. Portades de LP's i CD's com Pacte de JVTallada, Maybe one day de Andrew Behr i altres.

A partir de 1998: músic i compositor dels treballs El món i jo, Verí suau, En perill d'extinció, A la muntanya, Saliva Canalla i Salpen Cants, sempre acompanyat dels amics i músics JVTallada, Samuel Iborra i Eduard Andreo amb el grup Tàpera.

Va nàixer a Sueca, València, el 25 de maig de 1989, dia de l’orgull friki (per Star Wars i la Guia de l’autoestopista Galàctic). Poeta, cantant, escriptora, metgessa anestesista i divulgadora mèdica com a vocació.

Porta escrivint i cantant des que tenia edat per agafar un llapis i taral·lejar una cançó.

Autora de la novel·la infantil "An-Toniet del Bar Galaxia" (Edelvives) i de diversos poemaris, l'últim publicat "Primer l'amor, després el masoquisme" (El petit Editor), col·laboradora en antologies com “El gen asesino”, “Impostures. Blablablismes i altres koales” entre altres i participa en llibrets de falles.

Com a cantant, a banda d'actuar en solitari amb la seua guitarra, també ha participat en diverses bandes. Li encanta la cançó d'autor, però també el blues i el rock.

La resta és circumstancial i rellevant segons qui ho mire.

27 de setembre de 1961. Ha publicat en premsa, llibres de festa, de falles, antologies... Ha guanyat alguns certàmens. En 2018 va publicar «Punts de Vista», editorial El Petit Editor. En 2010 va publicar un llibre sobre l’obra de teatre «Un assaig fet en regla» de Josep Bernat i Baldoví, que va rebre una beca de l’AVL. Té llibres en el calaix, tant de narrativa com de poesia.

També és músic. Últimament actua en solitari, amb el seu projecte «Guitarra i veu», buscant portar al públic a un viatge emotiu i reivindicatiu amb les seues cançons.

Va començar en la moguda valenciana. En 2005 va gravar amb Ernesto Ruiz el disc «Canciones Perdidas». Va fundar en 2013 el grup «Guitarres i dolçaines» amb Salvador Lamolda “Mondu”. Forma duet amb la seua filla Elena Casado. Fa recitals poètic-musicals amb David Vid, com «Ovidianes», «Paraules» o «Romanços».

Com a mestre, treballa en l’ensenyament públic.

València, 1991. És un poeta de moments i absències, de realitats performatives, participatives i espontànies, d'amagatalls on la poesia troba a la infantesa perduda.

Ha participat en diferents esdeveniments poètics com A la llengua de València, Versonalidad, Slam Poetry o Versat i fet. També ha mantingut la seua activitat poètica en ciutats com Madrid i Barcelona.

1969, Ontinyent. La seua dèria poètica comença als corredors de l'Institut de l'Estació amb la complicitat dels amics i poetes Sergi Torró i Antoni Cabanes, del Col·lectiu SantDimoni. I també amb la confabulació literària a les classes de valencià del professor, amic i poeta Lluís Roda. Al 2012 publica el seu primer llibre «Envers». Publicat dins la col·lecció Mil poetes i un país a l'editorial Germania. En el mateix any ha publicat a l'antologia «Estels de paper, 21 poetes per al segle XXI». L'any següent participa amb un poema al llibre col·lectiu «Autisme, trenquem el silenci amb la poesia» de Viena Edicions. Sense deixar assecar la tinta publica el seu segon fill poètic dins el projecte editorial «El petit Editor». El seu segon llibre «Caòtica versemblança» publicat dins la col·lecció Fusell de lletres.

En l’actualitat treballa, entre d’altres, al llibre «Emulsions de silenci», projecte del qual presenta dos poemes A la llengua de València.

Nascut a “El Canyamelar” (València), és poeta, escriptor de contes infantils i d’adults, i articles d’opinió, entre altres modalitats; alhora també és músic, cantant i compositor. Actua com a recitador de poesia i realitza en directe accions teatrals i dansa sobre idees i muntatges de creació pròpia.

Des de ben jove publica en diverses revistes i en edicions de llibres tant personals com així en edicions col.lectives de diversos autors.

Ha publicat uns quants CD de Pop-Rock-Blues-Soul d’estudi; així com CD d’edicions col.lectives. Actua en solitari ensems que també acompanyant-se de la seua banda “Carles Enguix i O3”. Ha estat guanyador del II Premi de música “Èxit”, de Catalunya Ràdio, TV3 i Canal 33.

www.carlesenguix.com

Escriptora, investigadora independent i documentalista, especialitzada en la recuperació del llegat cultural i històric de les dones. De formació multidisciplinària, treballa en l’àmbit de la Gestió Cultural. Ha publicat més de noranta treballs i articles de recerca històrica i assajos en editorials nacionals i internacionals. Gràcies a la seua tasca investigadora s’ha creat la col·lecció de fonts orals dels Instituts Obrers.

En l’àmbit de la literatura, ha participat en diverses antologies com Diguem no! Volem: paraules, democràcia, tolerància, diversitat, pau. XXI Homenatge a la paraula (2017), Impostures. Blablablismes i altres koales (2017) o Les nostres poetes (2020), així com en llibrets de falla (a Xàtiva i Gandia).

En l’actualitat, és presidenta de l’Associació Cultural Institut Obrer, degana en la recuperació de la memòria històrica al País Valencià, on dirigeix un grup de recerca, GIACIO. És vocal de l’Associació Valenciana per a la Investigació amb Fonts Orals de la Universitat d’Alacant (AVIFOR).

Alginet, 1966. Mestra d’Educació Primària amb les especialitats d’Anglés i d’Audició i Llenguatge, professió en la qual exerceix des de l’any 1991.

Ha realitzat tallers d’escriptura creativa a distància en castellà tenint com a tutor a Valerio Cruciani. També ha sigut alumna de tallers presencials de poesia en valencià impartits en la Universitat Politècnica de València amb els professors Ivan Brull i Pau Sif i d’un taller de poesia impartit a la Universitat de València (Campus de Blasco Ibáñez) per Lluís Roda.

Autora del llibre, Un llac d’emocions, publicat el 2019 per l’editorial ACEN.

Alzira, 1988. És artista plàstica, gestora cultural i poeta. És llicenciada en Belles Arts, Màster en Gestió Cultural i Doctora en Indústries Culturals per la UPV.

Ha participat en activitats poètiques i artístiques a tot arreu del nostre territori. Exerceix també com a comissària d'art. Com a il·lustradora, ha publicat Dril, el cocodril, La pluja i Poalet de versos.

Ha publicat els llibres de poemes En el camí de l'alba (Editorial Germania, 2013), Geografies de l'atzar (Edicions Bromera, 2018) i Galeria d'incerteses (Edicions Bromera, 2019), obra guanyadora del XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja Ciutat d'Alzira.

Ha participat en les antologies Màtria, Mare Omnium, Miradas para compartir la luz, Huellas de mujer i Dones amb veu. Els seus relats han aparegut en diverses publicacions i mitjans de comunicació, així com també en els llibres Il·lusions, Microrelats per la Igualtat i Relats a vora mar.

Naix a València el 1958; ha treballat com a professora i traductora; ha conreat la poesia (Cants mimètics, 1988; I escadussers, 1987; Blues, 1988; Ícara, 1990) i la narrativa curta (Contes feiners, 1990; Joc de dames, 1992; Bon viatge fa la cadernera, 1995); també ha participat en diverses obres col·lectives de poesia i contes. Amb l’obra Pensades s’estrenà en el gènere assagístic.

Canet d’en Berenguer, 1953. És una dona compromesa amb la cultura. L’any 2013 va presentar a la Casa de Llano de Canet el poemari del poeta Pere Bessó Ephemera. Li agrada col·laborar en trobades literàries, festes de la poesia, presentacions i també participa amb poemes propis i poemaris col·lectius, com ara 99 Poemes per a Nadal de l’Editorial Neopàtria. L’any 2016 guanya el Premi de Poesia Xavier Casp de l’Ajuntament de Carlet amb el poemari Ulls de nit. L’any 2018 va guanyar el premi al millor poema en el concurs organitzat per l’Ajuntament de Quartell. Ha participat en el llibre Cançons laiques 2018, de la Societat Coral el Micalet, i ha recitat poemes d’altres autors i propis en els actes “A la llengua de València”. Ha participat en el llibre Relats a vora mar (2019) i Relats a vora mar II (2020) publicats per l’Editorial Neopàtria.

Pego, 1981. Llicenciada en Filologia Catalana per la UV, la seua tasca literària l'ha desenvolupat dins el gènere de la poesia. Ha escrit diversos poemes i poemaris com Pell de serp (Viena Edicions, 2003) –finalista en el XXVII Premi de Haikus Joan Teixidor de la ciutat d'Olot–; Claustre (3i4, 2007) –guardons en el XXVI Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó i, en la modalitat de poesia al País Valencià, el VIII Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (AELC)– o L'os de la música (Bromera, 2011) –guanyador del XII Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot el 2010–. Els seus poemes han estat inclosos en diverses antologies i han estat traduïts a nombrosos idiomes com l'anglés, francés, l'italià, portugués, castellà i noruec. Col·labora habitualment a la revista literària Caràcters, en diversos recitals de poesia i també ha treballat en el darrer disc de Rafa Xambó, Andanes.

Va nàixer a València l’any 1953. Ha publicat una vintena de llibres de poemes adreçats tant a adults com a infants, que l’any 2017 reuní en el volum Poesia completa 1976-2016. Poemes seus han aparegut en diverses antologies i han estat traduïts a diferents idiomes (castellà, italià, francés, anglés, alemany, suec, portugués, gallec o euskera). Com a traductor ha publicat, entre d’altres, Nou poemes de Pianissimo, de Camillo Sbarbaro, El somriure de l’herba i altres poemes, de Josep Piera, i Ciudad susurrada al oído, de Vicent Andrés Estellés. Ha rebut diversos premis i distincions: Vicent Andrés Estellés (1976), Ausiàs March (1979), Premi dels Escriptors Valencians (1991, 1992 i 2016), Samaruc (2010), Joan Roís de Corella a la Trajectòria, de l’Ajuntament de Gandia (2017), i Plaça del Llibre a la Trajectòria (2017).

Com a poeta ha publicat D´on gran desig s´engendra (Premi Vila d´Alaquàs), L´hivern remot, Les ombres seduïdes, Terra d´aigua (Premi Ausiàs March, Premi dels Escriptors Valencians, Premi de la Crítica Serra d´Or), L´íntima realitat (Antologia 1981-1996), Solatge de sols (Premi dels Escriptors Valencians), Maregassa, Celebració de la mirada (Premi Vicent Andrés Estellés), Abisme i ocell (Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot, Premi dels Escriptors Valencians), La set intacta (Premi Maria Mercè Marçal), La febre dels dies (Premi Maria Beneyto de l´Ajuntament de València), i Fugaç (Premi Alfons el Magnànim). Ha estat inclòs a les antologies L´Espai del Vers Jove, Ser del segle, Camp de mines, Quinze poetes valencians del segle XX, i Paraula encesa. La seua poesia ha estat traduïda al francés, rus, gallec, èuscar, xinés i castellà. Poemes seus han estat musicats per Josep Vila i Casañas, Miquel Gil, Carles Pastor, el grup Naia, i Josep Alemany.

Bonrepòs i Mirambell, 1971. Autor de dues novel·les, “Una vida llogada” (Ed. Sunya, 2012) i “Elegia vora mar” (Quorum llibres, 2018) i un poemari, “Conjectures, consideracions i altres reguinys” (Ed. Oblicuas, 2019). També publica trimestralment un recull de microrelats (“Vocabulari de guillats”) a la revista “Plaerdemavida”.

És doctor en Filologia, catedràtic de Literatura espanyola i autor de diversos estudis sobre el Barroc, el Teatre de Carrer i la literatura actual publicats a Alemanya, Espanya, França i els Estats Units. És professor de literatura, de Teatre de carrer (UV) i d’Escriptura Creativa (UJI). Ha rebut importants guardons per la seua obra narrativa i, com a poeta, ha publicat Bitàcola, Els mots comunicants, Biblioteca de guerra, Intermezzo, Nòmada, Perversió del Tròpic, Metralla i Terra ocupada. La seua obra es troba en català, espanyol, francès i romanès.

www.pasqualmas.es

Nat el 1956 a Mislata (l’Horta). Obrer de vila. Estudis d’Econòmiques. Llicenciat en Filosofia i premi extraordinari de llicenciatura en Filologia Catalana. Als anys vuitanta del segle passat fou un dels iniciadors de les tertúlies literàries de la Forest d’Arana. Ha publicat diversos llibres de poesia: He vist Diògenes que esbocinava el vol; El mim del mag; Ésser per a l’ésser, entre altres, els quals han estat aplegats darrerament en un sol volum sota el títol de Rellent. Poesia Completa 1977-2019, amb més material inèdit. El 1995 publicà també la novel·la titulada L’Hagia Sohhia.

Nasqué a l’Olleria (la Vall d’Albaida). Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació. Professor de català de Batxiller.

Ha publicat crítica literària, poemes i narracions en diverses revistes i antologies. Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la difusió de la literatura catalana al País Valencià. Vocal de l’AELC pel País Valencià. Junt al poeta Ramon Guillem és el creador de les jornades Gastronomicoliteràries. Ha publicat en diversos mitjans de comunicació. Participa en actes civicoliteraris arreu dels Països Catalans.

Poesia: Viàtic marí, De la fusta a l’aigua, 55 maneres de mirar València, Suc de magrana, Atlàntic, Insectostomia, De res poètica, Llegint Celan, Versos oceànics; Novel·les: Els ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus. L’Elegit, Els greixets, Amable, Uendos, Camí d’amor, Els fantasmes del Lacrima Coeli, Somiant amb Aleixa, El vol de l’Esparver, Fronteres de vidre, Com ales d’àngel negre, Prosceni blau.

Nascuda a Montcada de l’Horta el dia 17 de novembre de 1955. Va treballar a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, com a Cap d’Unitat de Gestió en la Secretaria del Centre, entre documents i matrícules d’estudiants. Aprovà en l’any 77 les oposicions d’administrativa en la Universitat de València, ara ja jubilada.

Però la inquietud per conéixer la seua llengua la va dur a estudiar Filologia Catalana en la Facultat de Filologia de la U.V. Últimament, la dèria d’escriure plena les seues il·lusions. Han hagut fets que l’han portat a la il·lusió de veure publicada la seua petita obra. Imbuir-se de la saviesa d’altres, d’admirar l’obra de mestres, companyes/companys l’ha fet donar prou impuls per a intentar fer de l’escriptura una pròpia realitat, una demostració d’amor a la llengua que sempre l’ha acompanyat.

Va néixer l’any 99 a València i diuen que és artista. Estudia Comunicació Audiovisual, està graduada en dansa contemporània, fa teatre i la poesia l’acompanya allà on vaja. Li agrada, o millor dit, necessita crear, contar la seua història, com és el món des dels seus ulls. Si voleu conéixer més, només heu de seguir-la ven proper.

Posa a l'abast dels lectors els seus poemes, potser la manera més honesta de dir qui és, què fa i, de vegades, què sent.

Rafelbunyol, l’Horta de València, 1961. És escriptor i tècnic lingüístic. Ha conreat diversos gèneres literaris: novel·la, narrativa curta, teatre, prosa assagística..., però és en el camp de la poesia on ha tingut més continuïtat i reconeixement dels lectors i de la crítica. Ha publicat deu poemaris: Retorn de res (1996), Desig de terra (1998), Sense un punt de record (1998), De la casa estant (1999), El joc (2002), El buit (2006), Homèrides (2009), Llibre de les enrònies (2011), Triadisses. Antologia poètica 1998-2012 (2014) i L’efímer i l’etern (2018). Ha estat guardonat amb diversos premis de literatura. Ha col·laborat amb articles d’opinió i crítica literària en diaris i revistes i ha estat fundador de la revista de literatura L’Aljamia i director de la col·lecció Llibres de L’Aljamia. Ha format part de la junta directiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

L’Alfàs del Pi, 1938. Va obtenir el Premi València de Literatura 1980 amb Museu de cendres; el Ciutat de València 1985 amb L’heura del desig; el Vicent Andrés Estellés de Burjassot 1993 amb Fronteres i el de 2013 amb La casa buida; l’Ausiàs March 1995 per L’oblit; el Benvingut Oliver 2008 per Solatge; el de la Crítica dels Escriptors Valencians 1993 per Màscares, el de 1995 per Fronteres i el de 2010 per Solatge; el 2014 li fou atorgat el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. Els seus poemaris han estat recollits darrerament en Defensa d’una forma. Poesia completa 1976-2018 (València 2019). Ha publicat nombrosos treballs sobre Estellés, Joan Fuster i altres temes literaris. Ha traduït textos de Barbara Kingsolver o Wallace Stevens i, amb Isabel Robles, d’Edgar A. Poe, Anne Sexton i E.E. Cummings, Entre el 1999 i el 2007 fou president de l’AELC.

Nascuda a València l’any 1974 és Doctora en Filologia i professora titular de Filologia Italiana en la Universitat de València, poeta, traductora i gestora cultural. Ha publicat Poemes a la intempèrie (Editorial 3 i 4, 2011), A contracor (Editorial Ultramarina, 2012, bilingüe català–espanyol), Novunque – vertebre romane (Amargord, 2015, multilingüe), Sense treva (AdiA Edicions, 2016) i Excavant la llum (2020, bilingüe català–espanyol), entre altres. La seua obra ha sigut guardonada, traduïda a diferents idiomes i recollida en antologies. Participa regularment en festivals poètics nacionals, internacionals i en activitats poètiques d'universitats europees i americanes. Des de 2011 és membre del col·lectiu internacional la Compagnia delle Poete, dedicat a la creació d’espectacles poètics amb textos de poetes migrants actuals.

Alhambra, Ciudad Real, 1948. Escriptora. Llicenciada per la Universitat de València i B. A. per Lewis and Clark College de Portland, Oregon. Va viure i treballar als Estats Units de 1970 a 1977. Ha estat professora de secundària. Traductora de l’anglès al català: Myrna Lamb, Anne Sexton, E.E. Cummings, Edgar Allan Poe, Adrienne Rich, etc. Ha publicat treballs sobre crítica feminista i sobre literatura feta per dones des d’una perspectiva de gènere: Virginia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Simó, Carme Riera o Montserrat Roig. Com a poeta és autora de L’Espiral (1994), Premi La Forest d’Arana de 1993, Llibre dels adéus (2009) i Les sabates i altres poemes (2014), Premi Ibn Hazm de Poesia Ciutat de Xàtiva 2013. L’AELC li va atorgar la Lletra Lila del 2017. Va participar en la 15a edició de Veus Paral·leles, Del Vístula al Segre, juny-juliol del 2017.

València, 1961. És l'autor dels poemaris El subratllat és meu, La fi de l'hemicicle, Sobre l'hamada (Premi Vicent Andrés Estellés), Buirac d'amor (Premi dels Escriptors Valencians), Elogi de la llibertat, De l'ànima (Premi Ibn Hazm) i Nadir (Premi Jocs Florals de Barcelona). Ha publicat la novel·la El temps passarà i també l'assaig Sobreviure a la contemporaneïtat (Premi Joan Maragall). Ha traduït Walt Whitman a Extrets de 'Cant de mi mateix'. És l'editor literari d'A Alacant-Els dimarts poètics de La Naia (1987-1989), Infinitud de paisatge-Joan Vicent Clar, De llunes i d'amors-Escola Gavina (Premi Baldiri Reixac), Monogràfic Vicent Andrés Estellés-Reduccions 98/99, Sexduïts i sexduïdes i Obra poética-Vicente Blasco Ibáñez, entre altres. És membre del consell assessor de Reduccions, crític literari i investigador. És llicenciat en Filologia i DEA en Filosofia.

Millares, actualment viu a Almussafes. Escriptora i animadora cultural. Ha sigut professora de teatre de l’Aula de Teatre a la Societat Coral El Micalet. Col·laboradora del diari El Punt Avui i Diari La Veu. Alguns dels llibres que ha publicat: Carla i el circ dels cacauets (1.999. Edicions 96); El malvat Pacuco (2.003. Baula-Edelvives); Unes espardenyes de Jaragua (2012); Un somriure per a Tandapata (Baula-edelvives. 2013); Misteri a la mansió Lumpini (Baula-Edelvives. 2014); Les gallinetes de dol (Edicions del sud 2017); El gegant de merengue (Edicions 96. 2019); Háblame como lluvia, Premi Astoria de teatre Vila de Xiva (2010); L’amant de la ciutat somniada (Publicacions de la Universitat de València. 2010); Cercant ocells d’aigua, Premi Ciutat de Torrent 2008 (Tabarca. 2009); Illa retrobada, Premi Ciutat de Puçol 2009 (Onada. 2010); La remor del vent (El Petit Editor. 2016); Les hores imprecises, 42è Premi Marià Manent de Poesia de Premià de Dalt (Cossetània Edicions. 2019).

Tavernes de la Valldigna, 1959. Escriptora i traductora, ha publicat poemaris (Sénia de petits vicis; arran de pantomima; Dèria i fal·lera, i Sediments d'albaïna i maregassa); novel·les (Siamangorina; Al cor, la quimereta; Milonga de tardor, i Vestals de Roma); reculls de relats (Dotze contes i una nota necrològica, i Guarda't dels jocs del destí), i l’antologia: Eròtiques i despentinades, amb il·lustracions de Maria Montes. Lletra Lila de l’AELC 2016, ha versionat la Kalevala de Lönnrot, i ha traduït, entre d'altres, Els mil i un quarts d'hora, de Gueullette, del francés. També ha cotraduït, del danés, Digte-Poemes, de Tove Ditlevsen, amb Anne Marie Dinesen; de l'àrab, Perles de la nit, amb Margarida Castells, i de l’anglés, els 21 poemes d’amor d’Adrienne Rich, amb Isabel Robles. És coautora de dos manuals de llengua, manté el blog Quimeres i raons, i ha col·laborat en un fum de publicacions col·lectives.

Nascuda en un recòndit bosc de Sòria el 1985, va començar a escriure poesia als set anys. Des d’aleshores, ha format part inseparable de la seua persona. Per eixe motiu va començar a fer teatre als dotze anys, i tampoc ho ha deixat encara; i també per eixe motiu va estudiar Filologia Hispànica, Anglesa i Catalana, i va vindre a terres valencianes per fer un màster especialitzat en poesia i teatre. Es va pagar la secundària a base de guanyar premis de teatre i poesia, també va guanyar el premi de poesia de la Universitat de València el 2017. Sensible, introvertida, àvida per aprendre, indòmita. Estima un autista. Aficionada a posar-li el cascavell al gat i a dir que el rei està nu, anarquista, feminista, proletària, primera professora de valencià soriana de la història. Però per damunt de tot, és poeta.

Escriptor, poeta, editor, rapsode, contador d’històries, advocat, activista cultural... Ha escrit i publicat poemaris, teatre, relats i investigacions històriques. Actualment escriu, recita, edita, assessora legalment i dirigeix el periòdic L’Expressió de la Ribera. Admira artistes i admira comediants. Té un partit i una ideologia que no es ven. Encara que sap el preu de tot això. Senzillament.

L’Alcúdia de Crespins, 1965. És mestre i escriptor. Autor del blog Filant prim, premiat el 2010 com a millor blog de literatura en català de les comarques centrals valencianes. El 2011 publica el poemari El teu nom és un ésser viu. El 2013 guanya el XVII Premi de Poesia Josep M. Ribelles amb La fràgil arquitectura dels teus gestos. Aquest mateix any obté el Premi de Poesia Francesc Bru de Canals amb Tots els colors de la tardor. El maig de 2015 és guardonat amb el Premi de Poesia Antoni Ferrer, amb el recull El cor mineral de la margarida. El 2016 guanya el Premi de Narrativa Soler i Estruch amb La llum de les estrelles mortes. El 2017 obté el Premi de Poesia Festa d’Elx amb el llibre Aquelles solituds d’on veníem. Finalment, el 2018 obté el XX Premi de Poesia Maria-Mercè Marçal per L’endemà de totes les fosques.